dijous, 21 de setembre de 2017

Nens, que sortim!

Tots els drets reservats


Aquest any, a les meves ànsies habituals pel començament del curs escolar s'hi han sumat, les ganes de veure  aplicats els dibuixos que la xarxa de centres educatius i centres assistencials Sagrada Família d'Urgell em va encarregar, pel seu projecte "Sortim!" una invitació a tots els seus alumnes a sortir plegats per ajudar als altres; Als que tenim a prop. 

Jo que també vaig estudiar al col·legi Sagrada Família de Sabadell malgrat que aquella època em queda més aviat lluny, he decidit posar-me les piles per la temporada que comença i ja m'he comprat llibretes noves i bolígrafs (definitivament això era el el millor de la tornada) amb l'alegria nerviosa de l'escolar al començar les classes i miraré d'afegir-me en la distància i a la meva manera, al programa en qüestió...així doncs, tots apunt que ja sortim.





dijous, 10 d’agost de 2017

FM 2017!


Que sí, que ja hi tornem a ser! Que amb la calor i les cigarres, treu el nas la Festa Major de Rocafort de Bages i com en d'altres ocasions he col.laborat encantada a fer aquest disseny per cel.lebrar-la i ajudar a donar forma a la portada del programa d'enguany.

Res a dir del disseny, avui només vull recomanar-vos una visita al meu estimat Rocafort ara que s'apropen les festes i jo aquest any no hi podré ser. Així que aprofiteu els que pugueu, que s'apropa el millor moment per coneixer l'indret i la gent que l'habita, que s'han currat un programa d'actes i activitats la mar de xulo de l'11 al 27 d'Agost.

Així que salut a tots i bona festa major!



dijous, 13 d’abril de 2017

BCN fabrics

Aprofitant el meu primer festiu de Pàsqua, vinc a presumir de la meva col.laboració amb BCN fabrics i a ensenyar-vos alguns dels dissenys presentats en el seu primer catàleg.
Hi trobareu dissenys tan fresquets com aquests, o d'altres més càlids en funció del estil que estigueu buscant.
A mi, el que més il.lusió em fa és veure en què s'han convertit algunes d'aquestes teles, en caure en mans imaginatives i expertes. No deixo de impressionar-me amb tot el que poden esdevenir alguns retalls de roba estampada...i tot el que es pot fer encara!  Si sou d'entretenir-vos cosint o fent manualitats amb tela, potser us agradarà donar un cop d'ull a la seva botiga online, igual se us encèn la bombeta i descobriu la matèria ideal per fer el vostre proper davantal, coixinera o bossa del pà...qui sap? 

El xai de la primera tela, ja s'ha convertit en la joia Oh!Beee, una creació artesanal realitzada en plata i esmalt al foc. Diponible aquí

Espero que hi trobeu coses que us agradin i que passeu bona Pàsqua tots!


Oh!Beee
La Gallina Paperina
Liro Liro la teva modista
Jan et Jul








dissabte, 18 de febrer de 2017

Felicitats floreta

Tinc una germana, mig poeta mig florista a qui no se li escapa mai cap detall. També és cuinera, i modista, o enfermera quan cal.
Brous o embastes, rams de flors o guisats,  no en té ni idea del què és la mandra, si el que es tracta és de donar un cop de mà.
Però de totes les habilitats, que ja porta un temps practicant, la que va aprendre primer va ser la de matinar, per exprémer bé la jornada i arribar a tot arreu sense ni haver-se de despentinar.
Avui fa anys, i no ho volem passar per alt (seria un pecat dels grans, no agraïr-li tants detalls).

M Alba, a generosa i atenta, no et guanyarem mai això està clar, però avui, seu una estona, fés el mandra i deixat mimar que demà, el sol igual que tu es llevarà molt, molt aviat.

dimarts, 3 de gener de 2017

Carta als Reis

© Carme Sala. Tots els drets reservats.


Estimats Reis d'Orient;

el medi ambient se'n va a la porra, per molt que el senyor Trump i altres insensats ens vulguin fer creure el contrari.
I com que veig que la resta de líders del món mundial tampoc s'acaben de posar d'acord, perquè la indústria deixi de contaminar ni s'incentiven nous models econòmics més sostenibles, he pensat en demanar-vos ajuda a vosaltres que a hores d'ara, em sembleu les autoritats més competents (i de llarg) amb qui puc contar.

Així que com que aquest any, m'he portat molt bé i he anat en bicicleta a treballar gairebé cada dia, us demano un planeta més net, on no tinguem que patir per l'escalfament global ni per l'extinció de les espècies.
Una raça humana més respectuosa amb l'entorn natural i uns líders polítics amb menys interessos lucratius i força més sensibilitat i sentit comú. 
Que els nostres fills i néts no ens hagin de retreure mai que ja només es troben pinguïns i óssos polars als documentals del National Geographic, entre moltíssimes altres espècies en perill de desaparició.

Sé que és un desig complicat, i potser fins i tot impossible...però per probar no hi perdo res; som molts els que us ho agraïrem.

Ah! També necessito unes ulleres noves i uns auriculars inalàmbrics; però em fa l'efecte que això us costarà molt menys de trobar.

Gràcies per avançat.



divendres, 30 de desembre de 2016

Ei, que ja comença!

© Carme Sala (tots els drets reservats)



Al final, la poca sort en els jocs d'atzar nadalencs, no m'ha permès de cel.lebrar les Festes tropicals que jo desitjava...però com que sóc positiva de mena, he vingut a dir-vos que estic contenta d'haver sobreviscut als excessos amb èxit i alegria, i ja que sóc a prop del meu ordinador (i no a sota una palmera de platja paradisíaca, sense conexió a internet) em fa il.lusió dedicar-vos a tots, el meu brindis per l'any nou.
Així que, alço la copa per desitjar-vos a tots (sense moderació de cap mena), que aquest any pugueu fer realitat algun dels vostres somnis, i que sobretot mai us falti l'energia per continuar perseguint-ne de nous!

Feliç any a tots!



dijous, 1 de desembre de 2016

Bufandes, pareos i torrons


Tothom que tingui calendari d'advent a casa, sap perfectament que avui comença oficialment el Nadal: amb el seu el conte enrera, pels preparatius de cada any i la dieta hipercalòrica en família (en l'àmbit purament consumista), a banda d'altres consideracions espirituals.

Jo que sóc mandrosa de mena amb aquestes cel.lebracions, torno a dubtar entre prendre paciència i tirar endavant sense rondinar (com faig desde temps inmemorials) o tirar pel dret i comprar un parell de bitllets d'avió amb destí al primer indret tropical on no hagin sentit mai parlar de tions ni torrons, i ja posats, amb data de tornada pel dia que hagin desmuntat fins la darrera de les bombetes i abets, dels carrers comercials de la meva ciutat.
Paradògicament, sembla que hauré d'esperar al sorteig de les Loteries per confirmar si enguany passo els darrers dies de l'any en bufanda i botes o en pareo i xancletes, vès quina cosa.
Per això m'afanyo a deixar-vos avui mateix la meva felicitació nadalenca...enteneu-me: si finalment resulto afortunada, dubto que tingui temps per preparar un post de comiat tropical...però si per contra no em toca res de res, ja em veig prenent "Pacientol Forte" i molt enfeinada prepararant-me per arribar a tots els compromisos, així que...Bon Desembre i ja de passada, bones festes, guap@s.

divendres, 28 d’octubre de 2016

Toma castanya!

Preparats pel inminent Castaween? O sou més de Hallownyada? Està clar que això ja no ho atura ningú...o sigui que ja podeu anar rumiant què contestar quan us preguntin allò del Trick or treat, per no fer el ridícul i quedar com una persona poc viatjada, davant la canalla.
Aquesta pregunta, per mi només té una resposta: Ni trick ni treat...Toma castanya, maco!

Bona castanyada a tots, amics.

dilluns, 5 de setembre de 2016

El pernil dolç del Quico


-Perdoni! Que m'ajudaria  travessar? 
Va cridar una veu tremolosa, just darrera meu.

Allà, en una cruïlla del Carrer Mallorca de Barcelona, una senyora que sobrepassava la vuitantena d'edat, mirava de mantenir un fràgil equilibri agafada al seu bastó, a peu del pas de zebra.

-I tant, faltaria més.
Vaig contestar-li jo, sorpresa de la determinació de la senyora, tot i la seva fragilitat.

Vem travessar juntes, agafades de bracet, en direcció a un Colmado que em va assenyalar a la següent intersecció. De camí, em va explicar que no sortia mai sola, doncs ja tenia una acompanyant que el dia a dia, s' encarregava de comprar tot el que calia, però aquell dia justament lliurava, i a ella, li feia moltíssima falta una mica de pernil dolç.

-Sort que l'he trobat a vostè- Va dir amb agraïment -El Quico està apunt d'arribar i no me'n queda ni una mica per donar-n'hi.
Vam travessar les dues cantonades a pas veritablement lent, vorejant tapes de clavegueram i altres "accidents" del terreny, tantejant -los amb moviments tremolosos i insegurs constantment.

-A vegades em marejo i sola no ho hauria pas pogut fer -Em va dir un parell de vegades.

Dono fe que la Carme (vaig preguntar-li el nom, donada la intimitat, de la situació) era conscient tant de les seves limitacions com de la seva obstinació, doncs per ella, aquella era una situació molt arriscada que li podia valer un bon sermó si el seu fill ho sabia, però no hi podia fer res; estava entossudida a comprar el pernil i tornar a casa quant abans millor, doncs el Quico estava apunt d'arribar i ella havia d'obrir-li la porta.
Veient la situació, vaig oferir-me a entrar al colmado amb ella i a tornar-la de nou al seu portal.
Com ho hauria fet, sinó? Ella hauria corregut un risc massa gran i jo, no hauria dormit tranquila, pensant si hauria arribat sana i estàlvia  a casa.

Així que, un cop fet tota la maniobra i de nou, al portal de casa seva amb els 150 grs de pernil dolç tallar finet a la bossa, i veient-la amb pressa per pujar, vaig preguntar si el Quico no tenia claus per entrar, doncs potser ja se'l trobaria a dalt al pis, esperant-la.

-Ui no, no. Al Quico l'han vingut a buscar per rentar-lo i pentinar-lo al "Gat i Gos" i me'l vindran a portar en un no-res...no voldria pas que arribés i es trobés que no tinc ni una llesqueta de pernil dolç per a obsequiar-lo.




dissabte, 6 d’agost de 2016

Roma, è sempre al dente

© Carme Sala; Tots els drets reservats.

Després d'uns dies a Roma, he arribat a la conclusió bàsicament, de dues coses; La primera, és que no totes les obres d'art de la ciutat estàn als museus, ni estàn catalogades en cap guia o tour turístic; Les marquesines de molts comerços romans són tan dignes d'admirar com el Panteó o les estatues de Bernini. A més, no fareu cúes quilomètriques i en trobareu a cada cantonada.

La segona, és la gran contradicció de que el país amb més carrers empedrats del món (Roma n'és la prova) vagi batejar un calçat tan impossible i difícil, com ho són les sabates de taló d'agulla o stilettos, malgrat no poder-se lluïr pràcticament enlloc. 

Tot plegat, m'ha deixat amb ganes de saber més; perquè una setmana dona per a poc, la llista d'emperadors és molt llarga i la meva memòria escassa...clar, que com que tinc el cap cap plè de pardals i de marquesines de tota mena, no em queda gaire espai per a d'altres coses. Però ja em va bé; Ja estic planificant "il ritorno", perquè una ciutat on es menja tan bé i té tantes fonts d'aigua fresca es mereix una dotzena de visites més, com a mínim. M'ha donat la sensació que aquesta, per molt mil·lenària que sigui, mai deixarà de ser una ciutat viva i fresca; Roma, sempre al dente.

Aquí us deixo el meu mini mosaïc fotogràfic...o us pensàveu escapar sense veure el meu reportatge romà?  Va no rondineu, que comparat amb alguns reportatges que us tocarà empassar-vos, us ho he fet prou picadet. 




dimarts, 26 de juliol de 2016

A l'estiu, confetti fins al niu





Ja la tenim aquí La Festa Major de Rocafort de Bages, cada dia és una mica més aprop. I aquest any promet ser tan fabulosa, que us asseguro que ni els pardals se la perdràn. No ho dic jo, eh? que ja sabeu com fa la dita: al estiu, confetti fins al niu.

O sigui que, bona Festa Major, hi sou tots convidats!

dimecres, 18 de maig de 2016

Cuinetes, tradició i iaies amb davantal











Fa un temps vaig proposar aquí al bloc un Càsting de iaies, coincidint en un moment en que em va tocar il·lustrar per a Círculo de Lectores, la col·lecció "Los recetarios de nuestras abuelas" y que comprèn els següents títols: "Primeros platos", "Carne y Huevos", "Tapas", "Pescado y marisco", i "Postres".
Avui per fi, us puc desvetllar la que va ser la iaia guanyadora del càsting i que podreu trobar, movent-se amb una gràcia innata entre els fogons d'aquests volums, estrenant davantal i amb el cabell acabat de crepar.
Aquí us la deixo...a veure què us sembla.

diumenge, 15 de maig de 2016

Cinc setmanes de colònies


Ei, que d''aquí poc tindrem aquí, les noves aventures de'n Biel i en Picapoc! En aquesta segona entrega, el Salvador Macip ha imaginat noves situacions emocionants, que jo m'he encarregat de il.lustrar. Esperem que us agradin tant de llegir, com a nosaltres de recrear-les! Molt, molt aviat...a totes les llibreries!

Il·lustració Carme Sala; Tots els drets reservats

dijous, 4 de febrer de 2016

Aperitius coreans

Aprofitant que fa una pila de dies que no entro al bloc ni per treure la pols, i que aquestes alçades ja tocaria desar el tió (que té tiranyines fins a la barretina) us porto uns dibuixets que he fet per una editorial coreana;
El llibre en qüestió, es titula Ten Little Indians i com el seu títol indica està protagonitzat per deu Petits indis que preparen una obra de teatre, amb la finalitat d'ensenyar als nens de preescolar d'aquell país a contar fins a 10 en anglès.
Ha estat un repte important, no per la dificultat del encàrrec sinó pels malabars amb la meva agenda laboral, però espero haver-me'n sortit prou dignament; Així que m'arribi la mostra impresa us l'ensenyo i ho decidim. Mentretant, aquí us deixo un petit aperitiu...a la coreana :)

Quatre dels deu membre de la Banda

Tots els drets reservats
Tots els drets reservats

divendres, 18 de desembre de 2015

Tió busca llenya...

© Carme Sala. Tots els drets reservats

Gent maca: avui us volia fer arribar la meva postaleta nadalenca, per desitjar-vos unes festes fabuloses abans no s'acabi l'any.

Sigui quina sigui la vostra modalitat de cel·lebració, a mi m'ha fet gràcia de convertir el meu Hispter-tió (o Hipstió si ho preferiu) en el protagonista del meu post.
Perquè els vostres tions (en cas que ho cel·lebreu com jo) estiguin tan curtits com aquest i entomin els cops de pal de la cerimònia sense despentinar-se ni perdre el somriure, només caldrà que afineu bé la cançoneta (que mira que us costa eh?) i que no sigueu garrepes amb el seu sopar;  Perquè està clar que al tió, li va la llenya...però també la teca. Què hi ha més màgic al món, que convertir el col·lesterol i les calories en paquetets de colors plens de llacets? eh? eh?

Va doncs, sigueu tots bons i passeu bones Festes!

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Petit Adrià

© Carme Sala 2015
Ahir vaig conèixer n'Adrià. Un homenet de 4 anys, que em va robar el cor.

Li vaig demanar un dibuix però s'ho va pensar una mica. Perquè no tot semblin exigències, he decidit fer-n'hi primer jo un a ell...a veure si així, s'anima.

dimecres, 30 de setembre de 2015

Nothing to wear


© Carme Sala 2015

Ja hi som; Canvi d'estació i canvi de vestuari...l'armari a petar i jo sense saber què posar-me.
Frivolitats a banda, benvinguda tardor.

dimecres, 5 d’agost de 2015

Welcome to Rocafort

© Carme Sala 2015

A tots els que vulgueu passar una festa major rural, en plè cor del Bages...sigueu molt benvinguts. En un no res, acabem de penjar les banderoles, refredem el beure, i ja podreu passar a la nostra festa. Preparats?

Esperem que la gaudiu.

dimarts, 28 de juliol de 2015

Cesc, i l'inesperat l'obsequi del escombriaire


Desde que en Galderich de Piscolabis Librorum fa un parell d'anys va compartir amb alguns amics blocaires, els volums de'n Cesc que avui us ensenyo aquí, vaig tenir clar que un dia o altre, jo també els havia tenir a la Maleta i per Tutatis, que ho he acabat aconseguint.
I mira per on resulta, que la compra que tot just acabo de rebre s'ha convertit en un gratificant premi a la meva constància; no només perquè em permet ampliar una mica més la modesta secció Cesc de casa meva, ni perquè després de prop de dos anys de cerca a internet,  m'hagi resultat veritablement assequible, sinó per la inesperada troballa que n'ha sortit d'entre les seves pàgines...i us prometo que aquest cop, no parlo només dels seus dibuixos.

Així, que avui si no us sap greu, m'estalviaré de parlar del gran Cesc ninotaire i del seu fantàstic i planer llenguatge gràfic, a canvi de poder compartir amb vosaltres un petit detall que el seu autor, va deixar entre les seves planes, i que no vaig descobrir fins la segona vegada que repassava (amb devoció de col.leccionista) la meva compra.
En aquest cas particular, el repàs va consistir en olorar,  llegir i admirar lentament i una per una, les pàgines de cada volum, fins que en la darrera pàgina d' El escombriaire em vaig topar amb aquesta breu dedicatòria:

"A, M.P. amb humor barrejat amb simpatia. Cesc"

Amb uns ulls com plats per la grata sorpresa que acabava de rebre (i que al venedor, li devia passar per alt perquè no m'ho va indicar en cap moment) me'n adono per fi, de la presència d'un petit sobret de paper, ple de bocinets de fulla seca de plataner, que acompanyava la dedicatòria, amb una deliciosa nota escrita en lletra tremolosa:

"Obsequio del Barrendero"

Crec que aquesta, és una de les dedicatòries més simpàtiques del món, que jo (sense prova del carboni 14 ni anàlisi grafològica, que ho certifiqui) atribueixo al Cesc autor, sense dubtar.
Tinc molt clar, que deuen circular centenars de llibres dedicats per ell pel mercat del llibre usat i que aquest no és ni únic ni més especial que els altres, però me'n alegro que casualment hagi aterrat a la meva maleta, on aquest autor és tan admirat.

PS. Galderich, gràcies de nou, per descobrir-me aquests llibres, que ja em van semblar increíbles fins i tot sense dedicatòria; I deixa'm afegir que sí,  que el teu oncle...tenia més raó que un Sant :)

divendres, 19 de juny de 2015

Créixer una mica

© Carme Sala; Tots els drets reservats.


Després de tant de temps fent de freelance i contra tot pronòstic, acabo de començar una feina nova!
Deixo de treballar a casa i m'enfronto a un dels reptes més apassionants però també (tot s'ha de dir) més estressants, a que es pot sotmetre una persona adulta: Entrar a formar part d'un equip  professional, en una empresa privada.

Res em feia pensar ara fa un any, que la meva forma de treballar canviaria d'una manera tan radical i que aprendria tantes coses, sense ni tan sols haver de canviar de professió.
Perquè segueixo dibuixant i dissenyant; Segueixo assentada un munt d'hores davant d'un ordinador, fent les coses que a mi m'agrada fer, però ja no sóc sola a casa; ara tinc companys i horaris...ep i fins i tot, vacances! Encara que aquest any seràn breus, per haver-me incorporat fa tan poquet temps.

Així que, potser aquest any no podré prendre gaire al sol;  estaré guanyant-me les properes vacances i aprenent coses del meu nou càrreg. Perquè el sol aquest estiu, ha sortit d'una altra manera per a mi,  però estic molt il.lusionada amb aquest repte.

Espero créixer molt aquest any...però per si de cas, desitjeu-me molta sort!

dimarts, 10 de febrer de 2015

Torna la Vella!

La Vella torna, en format capsa de llumins gran, per la teva nevera.


Després no em vingueu que no aviso amb prou temps: s'acosta Carnestoltes i en un obrir i tancar d'ulls ja tindreu la Vella aquí de nou, disposada a acabar amb la gresca d'una vegada per totes. Com ho porteu?

En rigurosa exclusiva i perquè aquest any, tothom pugui fer el seu propi conte enrera fins Pasqua com cal, he dissenyat aquest fabulós kit, perquè us munteu i personalitzeu al vostre gust la vostra Vella particular. Ja no val l'excusa de no ser alumne de primària per quedar-se sense aquest invent!

Un cop muntada, podeu pintar-la de colors o deixar-la tal qual decorant la vostra nevera; la capsa un cop penjada amb el seu imant està dissenyada per quedar semi-oberta i així poder enmagatzemar amb facilitat al seu interior les cames que li aneu arrecant a mida que passin les setmanes, i sobretot no perdre'n cap, que si Déu vol l'any que vé us pot tornar a fer servei i us caldran totes set cames, per fer-ho.

Si us fa gràcia, cada kit té un preu de 8,50 € (despeses d'enviament apart) deixeu-me un comentari o escriviu-me un correu particular amb les vostres dades al meu correu tintaxina@gmail.com indicant la quantitat de kits que voleu i em posaré amb contacte amb vosaltres.

En el sobre que rebreu, s'inclou tot el necessari (excepte els colors per pintar-la) per fer aquest increïble calendari, a més de instruccions ben detallades i una llegenda explicativa d'aquesta antiqui-ssí-ssima tradició.

Va animeu-vos d'una vegada i que no us agafi la Quaresma, sense estar preparats!